dimecres, 10 de setembre del 2008

Letonia, Litunaia, Estonia y Helsinki 2008

Repúblicas Bálticas
Letonia
Riga, Kolka, Ventspils, Kuldiga, Liépala, Sigulda, Valka
Lituania
Palanga, Kláipeda, Itsmo de Curlandia, Nida, Vilnus, Trakai, Siauliai (Colina de las Cruces)
Estonia
 Valga, Tartu, Viljandi, Parnu, Kuressaare (Isla de Saaremaa), Kasmu (Parque Nacional de Lahemaa), Tallin
Finlandia
 Helsinki

Kuldiga
“Como hago siempre, me he ido a Kolka sin informarme ni reservar nada. La guia indica que hay un hotelito y un cámping al lado del mar en donde alquilan algunos bngalows. En la estación de autobuses me avisan que la combinación para ir a Kolka es muy mala. Además, la posibilidad de seguir por la costa hasta el sur, tal como indica mi guía, es imposible en transporte público. Según dicen, hay que volver a Riga, y desde allí a Talsi i Ventspils. Yo me moy de todas maneras. (…)

El autobús va haciendo paradas a lo largo de una carretera flanqueada por un espeso bosque. Los que descienden allí, toman unos pequeños senderos que les conducen hasta el mar. Es la famosa costa báltica. Después de tres horas y media llegamos a Kolka. El autobús se detiene delante de un pequeño supermercado, aparentemente en medio de la nada. Los vecinos de Kolka viven diseminados en casas unifamiliares de madera rodeadas de amplios jardines. Con la mochila a la espalda empiezo a caminar por la carretera, aparentemente la única calle de Kolka. Encuentro el pequeño hotel del que hablaba la guía. Está completo. Reago mi camino, en dirección contraria, en busca del camping. No hay bungalows, y ningún otro sitio en el que hospedarse en la zona. La situación dibuja una divertida mueca en mi cara.

La muchacha del cámping me ofrece una pequeña tienda de campaña, una esterilla y hasta un saco de dormir. Justo cuando acabo de montar la tienda empieza a llover. No me queda más remedio que meterme dentro. Leo hasta que oscurece, y como sigue lloviendo me meto en el saco y me duermo. (…)


Riga
Ventspils


Liépala

Sigulda
Itsmo de Curlandia
Vilnus
Kasmu (Parque Nacional de Lahemaa)

Tallin
Helsinki

Georgia, Armenia y Azerbajan 2008


Geòrgia

- País euroasiàtic localitzat en la costa del Mar Negre, al sud del Càucas.
- Antiga república de la desapareguda Unió Soviètica
- Fronteres amb Rusia, Turquia, Armenia i Azerbajan
- Capital: Tbilisi (1milió i mig d’habitants)
- Població: 5 milions d’hab. Aproximadament.
- Moneda: lari 1 Euro = 2.22 Gel
- Llengua: georgia (kartuli)

El dia 3 de juliol del 2008 arribo a Tblisi, la capital de Geòrgia.
He escollit aquest país perquè l’Ester hi treballa amb ACH.

El primer dia visito la seu d’ACH a Tbilisi i m’informen que estan en alerta màxima. Hi ha hagut alguns atemptats mortals a la regió d’Abjacia, on treballa l’Ester, hi ha moviments de tropes russes a la frontera, i els russos han violat l’espai aeri georgia diverses vegades, en una clara provocació cap a aquesta exrepública soviètica.

Malgrat tot, l’Ana, la meva companya de viatge, i jo, recorrerem el país sense incidents.Començarem per la capital Tbilisi. Les primeres impressions no són gaire bones. Arribem a les 4 del matí.L’aeroport està ple de gent. Gairebé tots els vols internacionals arriben a aquestes hores intempestives.

Un noi, davant un ordinador, en un taulell ben senzill, és el punt d’informació. Només disposa d’un llistat d’hotels, recollits en un foli. És, però, molt amable. Truca als diferents hotels, fins que ens troba lloc en un dels més econòmics. (...) Les carreteres i els carrers de la ciutat estan plens de forats. Tot es veu vell i en ruïnes. Moltes cases estan enfonsades i les que estan en peu presenten molts danys, esquerdes, i sembla que puguin caure d’un moment a l’altre…

Al dia següent comentem a la noia de l’hotel que nosaltres no podem pagar tant i que necessitem un lloc més económic. Ens acompanya fins la casa d’uns amics, que tenen habitacions per allotjar gent. Cap membre de la família no parla anglés, pero són molt amables i ens entenem amb gestos. L’esmorzar, inclós, és abundant, variat i molt bo.


De seguida ens adonem que, tot i l’estat general de les cases i carrers, Tbilisi és una ciutat preciosa. El casc antic, on ens trobem allotjats, és una meravella, ple d’esglèsies de les diferents confessions, que conviuen sense problemes: ortodoxes georgians, armenis, russos, jueus, católics i musulmans.


Tsminda Sameba, les muralles de Narikala, del S. IV al VIII, Tavisuplebis Moedani, amb l’ajuntament i l’escultura de Sant Jordi, l'estatua de Kartlis Deda (Mother Georgia), una dona d’alumini, de 20 metres d’alçada, la Catedral Armenia de Sant Jordi , del 1251, els banys sulfurosos d'Abanotubani... tot es troba a quatre passes de casa nostra. (...)

Miskheta

L’antiga capital de Geòrgia, i centre espiritual, conté algunes de les esglèsies més antigues del país, entre elles la de  Jvari, del S. VI, que és el "Montserrat" georgià. A 27 km de Tbilisi, és Patrimoni de la Humanitat pe la Unesco. Seu de l’esglèsia ortodoxa i apostólica georgiana. Una de les ciutats més antigues de Geòrgia.

Gori

Ciutat on va néixer i es troba la tomba de Stalin.

Uplistsikhe

Ciutat feta a la pedra, un dels asentaments més antics del Caucas. Fundat al voltant de l’any 1.000 abans de Crist, fins el S.I abans de C. Va ser residència dels reis georgians. Va arribar a acollir una població de 20.000 persones. 700 coves. Un sistema de tuberies de ceràmica proveien d’aigua la ciutat. Al S. XIII els Mongols van devastar la ciutat i destruir els boscos que la rodejaven. Es pot veure un antic teatre, una presó, una farmàcia, un temple dedicat al Sol on es sacrificaven animals…


Kazbegui

Un viatge de 3 hores en marshrutkas per la Georgian Military Highway ens porta fins al Caucas, fins a Kazbegui, a pocs kms de la capital d’Ossetia del Nord (Vladikavkaz, Rússia). Avui, però, la frontera està tancada. Passem pel pantà de Zhinvali i el monestir d’Ananuri (S. XVI), zones ocupades setmanes després per les tropes russes.

Ens allotjarem a l’altre costat del riu, a Gergeti, a la casa de la Sra. Gulnazi. Aquesta zona es queda aïllada durant l’hivern degut a la neu. Per això practiquen una economia de subsistència. Tot el menjar el produeixen allà mateix, verdures, carn, es fan el iogurt i les melmelades, i és clar, el pa… Mengem superbé.

Una de les gran atraccions del lloc és la ruta fins Tsminda Sameba, una esglèsia del S. XIV construida a 2.200 metres d’alçada., a la que s'arriba després de dues hores de camí, travesant boscos diferents (...)


Batumi


Batumi es troba a la regió autónoma d'Aldara, i està cridat a ser un centre turístic, gràcies a les seves platges al costat del Mar Negre. S’hi estan fent hotels i disposa d’uns parcs i passejos espectaculars, plens de bars i restaurants molt acollidors i on es menja molt bé. S'ha fet famós després que hi arribessin els vaixells sde guerra nord-americans, durant la guerra entre Geòrgia i Rússia l'agost del 2008.

Zugdidi

(...) Trobar-la ens portarà més d’una hora, amb un taxista que ens fa pujar, tot i que no sap on anem. Després d’una bona volta, amb visita a la base de les Nacions Unides inclosa, trobem la base d’ACH. Pata i Soso ens ajudaran a trobar una familia on allotjar-nos. Com estan en alerta màxima no podem quedar-nos amb l’Ester. Tampoc podrem visitar Abjacia. La frontera està tancada i plena de tropes russes...

El més espectacular de Zugdidi és el Museu, que es troba a l’antic palau dels Dadivadi. Gràcies al matrimoni d’un dels membres de la família amb la germana de Napoleó Bonaparte, al museu es troba una de les tres màscares mortuories de Napoleó. Les altres dues es troben a París. A l'esglèsia del costat es troben els vestits de Sant Jordi i la verge Maria, que algú va portar fins aquest indres, i que només es poden veure una vegada a l’any (...)

A aquesta ciutat, es respira una sensació extranya. Milers de refugiats fugits d’Abkhacia malviuen sense massa esperança de millora. El govern ha volgut mantenir-los allà somiant en que podrien retornar un dia a la seva terra...

Mestia

Una de les zones més famoses i amb més encant de Geòrgia, Svaneti. “Mai conquerida pels invasors estrangers...” A la zona de Svaneti es troben alguns dels pics més alts del caucas: Ushba (4695), Shkhara (5201), Tetnuld (4369) , Shkhelda (4960) , Aulama, y Shota Rustaveli.

Nosaltres vam escollir la zona de Mestia, la més propera a Rússia, formada pe quatre petites poblacions que van crèixer al costat del riu Mestiachala.

La guia diu: una autèntica aventura a una zona remota i verge, impressionant i enigmàtica… I de fet, són molts els georgians que encara pensen que no es pot visitar perquè és molt perillosa. La veritat és que…, fins abans de la guerra, els camins de muntnya que porten fins allà ja no estan plens de bandits que atraquen els que hi passen i l’exercit ha aconseguit fer segura la zona.

Sortir de Zugdidi ja no va ser gens fàcil. Tal com ens havien dit vam presentar-nos al lloc d’on sortien les marshrutkas cap a Mestia a les 7 del matí. Ens van assegurar que si erem a aquella hora sortiriem, però a les 10.30 encara èrem allà. Vaig trucar l’Ester, perquè era impossible entendre’s amb el xofer, i la seva secretària, després de parlar amb ell va explicar-me que només èrem 4 persones i que a la furgo hi cavien 15. Fins que no s’omplís no sortiem. Com ho veiem negre vam arribar a un acord amb les altres dues persones i vam agafar un taxi.

Després d'un dies a Mestia, vam tornar a Zugdidi. Vam agafar un tren nocturn fins a Tbilisi (9 hores), i un altre cap a Yereban, la capital d'Armenia (15 hores)

Armènia

- 29.800 km2
- País caucàsic situat entre Geòrgia, Azerbajan, Turquia i Iran.
- Població: Poc més de 3 milions
- Capital: Yereban (1/3 de la població)
- Moneda: Drams Armenis 1$USA = 300 DR.

Armènia és el país més segur i fàcil de visitar del Caucàs. Com Geòrgia, és un país ple de contrastos: muntanyes rocoses, frondosos boscos de roures, enormes pastures, barrancs de roca volcànica, i el immens llac Sevan. Hiverns gelats amb estius torrids. A l’estiu es pot arribar als 40 graus, a la capital, i a l’hiver, a menys 10ºC.  Armènia va ser el primer país del món a convertir-se al cristianisme (any 301 d.C.)

Yereban

Ciutat de cafès, terrasses i molta vida… Cal visitar el Museu del Genocidi Armeni, la catedral Surp Grigor Lusavorich, l’esglèsia més gran d’Armènia, el Mercat de Yereban, el primer que van construir els russos, Gök Jami (1765) única mezquita de la ciutat, restaurada per una fundació religiosa iraní, o la Cascade.

Echmiadzin

El Vaticà de l'esglèsia Apostólica Armenia. S'hi troba Mayr Tachar, la catedral principal, on es troba la llança sagrada amb que van travessar el cos de Crist mentre era a la Creu. I el Palau del Católico (el Papa de l'Esglèsia d'Armènia). Fora del complex cal visitar Surp Hripsime esglèsia del 618, on hi ha la tomba d’Hripsime, la noia que va morir apedregada per refusar casar-se amb el rei King Tradat III i mantenir-se fidel a la seva fe. Surp Shogahat esglèsia del S. XII. I la Catedral de Zvartnots, (any 641) Patrimoni de la Unesco Es deia que era una de les esglèsies més boniques del món. Rodona, amb una cúpula a 45 metres d’alçada. Darrera es veu el Mont Ararat (5.000m), abans Armènia, avui en territori de Turquia.

Temple de Garni

Temple helenístic del S.I. També hi ha restes d’una esglèsia del S. VII, i uns banys romans. .

Monestir de Geghard

Fundat al S. IV. Cova de Sant Gregori S. VII.

Sevan


L’atracció de Sevan és el seu llac. 940 km2 (80 km de llarg x 30 d’ample). A falta de platja, és la Riviera Armènia, amb infinitat de platges de sorra, càmpings, bungalows, hotelets… Avui és Parc Nacional.

Un lloc d’interès és el Monestir de Sevan, dels S. IX, que es trobava en una illa, avui una península, després que baixès el nivell de l’aigua.

"Sortir de Sevan va ser complicat. A l’hotel ens havien dit que hi havia un autobus al dia que sortia al matí. Però a la parada tothom intentava explicar-nos que no hi havia bus i que havíem d’agafar un taxi. Ja no sabíem a qui creure, doncs convence’t que no hi ha transport públic és un pràctica molt recorrent dels taxistes. Vam esperar, molta estona, i el bus no venia. I mentre, el preu del taxi anava baixant. Finalment ens vann oferir un preu que no ens va semblar malament, compartint un taxi amb altres persones i vam acceptar".


Alaverdi

Alaverdi és una ciutat minera, amb una gran fàbrica de ferro que no para de treure fum, fileres de blocs de pisos de l’era soviètica, bastant lletjots, col•locats entre la carretera i la via del tren, i als dos costats del riu.

El paisatge urbà és terrible, però, en canvi, tota aquesta lletjor es troba enmig d’un paratge bellíssim i espectacular. Enmig d’un gran canyó de muntanyes altíssimes que pugen amunt i a sobre de les quals també trobem algunes poblacions plenes de blocs d’apartaments, també horrorosos, però amb unes vistes increïbles.

Portàvem una adreça que ens havia donat l’Anait de Yereban. La casa de la Lilit. Ens van dir que vivia a dalt de la muntanya i que podiem anar amb un funicular o amb un bus (...) El bloc de pisos on vivia feia por. L’entrada i les escales, de pur ciment, encara més. I una vegada dins, l’anunci que de vegades marxava el llum i que no hi havia aigua i havíem d’utilitzar la que tenía acumulada a la banyera, no prometia massa.

Malgrat les condicions, ben precàries, la dona va resultar se un encant. Parlava anglès i li agradava molt xerrar, massa i tot… No parava. El millor però, la seva mare, que no parlava ni un mot en anglès, però cuinava super bé. Almenys l’estòmac el tindriem satisfet.

Els turistes s'aturren a Alaverdi pe tres raons: el Monestir d’Akhtala del S. XIII Conegut pels seus frescos i gravats. El Monestir de Sanahin, amb una esglèsia del 928 d.c., i el Monestir de Haghpa (976dc), els dos Patrimoni Mundial de l’Unesco. I l'esglèsia d’Odzun S. VII construida sobre d’una del S. IV destruïda per un terratrèmol.

Amb un taxi fins a la frontera de Geòrgia,, un bus fins a Tbilisi, i un tren nocturn fins a Baku, arribem a...

Azerbaijan
El més asiàtic dels tres països. Un país excitant i fascinant per on no han passat encara massa turistes…


Capital: Baku. Una de les ciutats més cosmopolites del Caucàs.
Famós per: petroli, Zoroastrianism, safrà, caviar i kebaks
Població: Al voltant dels 8 milions de persones.
Religió: musulmans
Moneda: Manat azerí 1 euro = 1,24 Az
Sistema polític dictatorial:

L’any 2003 Heydar Aliyev no pot continuar com a president per problemes de salud. Aleshores el seu fill es posa al davant, i guanya les eleccions, plenes d’irregularitats… Règim dictatorial que no respecta els drets humans. Però els nord-americans garanteixen la seguretat, molt interessats en el control del petroli que surt d’aquest país.

Ens instal•lem en un senzill hotel del centre i sortim a voltar. La part vella és impressionant, amb la Maiden’s Tower, una torre de 29 metres d’alçada des de la que es veu el mar Caspi, el Palau de Shirvan Shahs S. XV (cripta, cisterna, banys turcs i mesquita), la Filarmónica, el Museu d’Art, l'Edifici de la Cia Nacional de Petroli, o el cementiri on hi ha enterrades les víctimes del conflicte del 1991, joves combatents d’entre 20 i 30 anys…).

Durant la nostra estada a Baku, vam conèixer els participants del Rally Solidari Barcelona- Mongolia, retinguts allà, esperant que arribés el vaixell que els havia de portar a l'altre costat del Caspi...